ESPAIS SAGRATS

Són llocs naturals amb signes sagrats. La gent s'acosta i es troba amb les divinitats en aquests llocs. La majoria són rius, llacs i les ciutats que els hindús han construït al seu voltant.

Ciutats santes: estan situades prop dels rius sagrats.

Pushkar: hi trobem l'únic temple dedicat a Brahma.

Allahabad: ciutat sagrada que es troba en el punt on

s'ajunten el Ganges i el Yamuna.

Benarés: Ciutat sagrada per excel·lència. En hindi es diu Varanasi, en honor al déu de les aigües Varuna, que s'hi va manifestar i viure. La gent creu que morir a Benarés i ser incinerat i llençat al Ganges trenca el cicle de reencarnacions.

Uns altres espais sagrats són els temples: les persones religioses hi poden realitzar actes personals de culte.

La imatge de la divinitat es guarda al garbhagriha (al cor del temple). Al nord de l'Índia, a sobre hi trobem el sijara (terrat que significa el vol de l'esperit).

Els temples imiten les formes de la muntanya i tenen altars i ofrenes al seu interior.

Altres Branques

Els Sikhs:

La religió sikh origina al s. XV, és una barreja d'elements hinduistes i islams i sorgeix com una alternativa d'aquestes.

El seu fundador va ser el guru Nanak (1469-1539). Creia que només existia un Déu, i que les persones només si podien acostar mitjançant la meditació, el seu misatge dóna un valor fonamental als tres punts següents:

-La meditació
- El treball honrat
- El lliurament d'almoines

És pot considerar una religió ètnica, ja que barreja nacionalitat i religió: la comunitat i la religió estàn estretament relacionades.

La població sikh adora a un únic Déu omnipresent i no creuen en imatges ni escultures. Els seus temples veneren el llibre sagrat, que és considerat com l'equivalent dels gurus, ja que conté els seus ensenyaments.