La religió més antiga coneguda a l'Índia es remunta al 4000aC i el seu coneixement es deu al descobriment de dues ciutats a la vall del riu Indus. Els seus habitants s'anomenaven dràvides.
Era un poble de l'Índia que pertany al tronc mediterrani i es caracteritza per un color de pell molt fosc. Se saben poques coses sobre la religió, adoraven a la representació de ladeessa mare i divinitats animals. Aquesta civilització va entrar en crisis a l'any 1700aC per un canvi climàtic que provocava repetides inundacions a la vall. A l'any 1500aC els aris (un poble indoeuropeu que habitava Àsia central, de pell blanca, constitució forta i guerrers) van conquerir els dràvides.
La introducció dels aris va comportar:
-Llengua ària: el sànscrit.
-Religió vèdica.
-Tradicions àries.
El poble ari s'organitza en tribus i cada tribu té un cap. Hi ha una jerarquia, que s'organitza segons el treball que duus a terme. La societat queda dividida en grups o classes provocada per una reestructuració social:
-Homes blancs.
-Homes foscos que eren esclaus.
-Aparició de les castes.
Els aris tenien les seves pròpies tradicions i ritus, però van començar a adoptar noves tradicions i divinitats del poble dravídic.
Al 100aC la cultura ària havia esdevingut dominant al nord de l'Índia. I s'escriuen els himnes vèdics, que podem considerar com els llibres sagrats de l'hinduisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada